Per la Defensa dels drets humans és imprescindible donar veu als col·lectius vulnerats i promoure una participació efectiva de les comunitats en la presa de les decisions que els concerneixen a nivell col·lectiu i com individus. Els processos han de promoure processos individuals i col·lectius que permetin expressar les vulneraciones més sentides, explorar les opcions de canvi i transformar-les en activitats i resultats desitjats. Un treball d’acompanyament per fer arribar la veu d’aquests col·lectius, moltes vegades silenciada, a les associacions i sobretot a les institucions que els han d’assegurar els seus drets serà fonamental. D es de la convicció que el protagonisme dels col·lectius vulnerats en les accions és la base per a l’èxit dels projectes i la generació de canvis perdurables, l’Institut incorpora aquest component com a base fonamental en tots els seus projectes.

Les desigualtats socials en salut són aquelles diferències en salut sistemàtiques, produïdes socialment i injustes (Whitehead, M). Son un factor important en l’estudi de la desigualtat i la defensa dels drets humans perquè “no hi ha pitjor desigualtat que saber que moriràs abans perquè ets pobre” (Dobson, F). La Comissió sobre la reducció de les desigualtats socials en salut a Espanya identifica les següents dimensions de la desigualtat: edat, ètnia, estatus social, sexe i territori. Aquestes dimensions estan relacionades amb la discriminació i amb el poder, el prestigi i l’accés als recursos. Els determinants socials afecten de forma diferent la salut de les persones respecte a aquestes dimensions de desigualtat. L’estudi de les desigualtats en salut permet mesurar l’incumpliment del dret humà a la salut i la no discriminació i, en segon lloc, determinar estratègies per reduir l’excés de mortalitat, discapacitat i morbiditat en grups vulnerables. És essencial comprendre els mecanismes i determinants socials implicats, ja que les desigualtats es produeixen socialment i, per tant, no són fixes o inevitables, sinó que són susceptibles d’alteració.

La islamofòbia i el racisme és un fenomen en augment, incrementat per l’aparició i consolidació de noves forces polítiques d’extrema dreta amb relats clarament racistes i islamòfobs que normalitzen un discurs discriminatori que intensifica tensions entre comunitats, legitima delictes d’odi contra individus, polítiques internacionals genocides i altera els nostres ideals de pau i convivència. El dret a la llibertat religiosa és un dret fonamental reconegut en la DUDDHH, la Constitució Espanyola (1978) i ratificat mitjançant la Llei Orgànica de llibertat Religiosa (1980) i els acords del 1992. Cal que els TO protegeixin i garanteixin aquest dret. No obstant, les persones musulmanes pateixen una islamofòbia institucional poc denunciada i molt poc conscient especialment en el sistema educatiu, com a resultat del discurs hegemònic de l’alterització. Les dones musulmanes viuen la islamofòbia des de la mirada paternalista i racista per part de la població i governs occidentals tant en els seus països d’origen, com quan migren a països occidentals. A aquestes dones se’ls hi denega el dret al tracte digne, a triar la religió que volen, a la llibertat de vestiment i d’expressió, entre d’altres i rarament gaudeixen del dret a la protecció contra les discriminacions que pateixen.

Les desigualtats de gènere son causades pel masclisme i el patriarcat i suposen una vulneració dels drets humans de les dones amb conseqüències insuportables per les societats, com ara la mort de milers de dones cada any. En aquest sentit l’institut treballa en projectes que promouen la denúncia de les vulneracions de drets i el suport a l’increment de capacitats organitzatives dels moviments de dones i feministes, foment de polítiques i reconeixement del lideratge per tal de reduir les vulneracions denunciades. Cal introduir accions específiques per tal de reconèixer la diversitat dels col·lectius de dones i les seves interseccionalitats en quan a classe social, estatus legal, diversitat sexual, origen, religió o discapacitat.