Dones migrants, racialitzades i/o musulmanes i drets polítics a Catalunya: passat i present

Memòria i reconeixement de l’activisme de les dones migrants a Catalunya, 1980-2023

«La nostra lluita és també contra l’oblit» (Norma Falconi)

A la darrera dècada, la paraula «crisi» s’ha associat a la paraula «migracions», excepcionalitzant la mobilitat de les persones i oblidant que constitueix la història mateixa de la humanitat. Espais polítics i culturals que sempre han estat en diàleg, com ara el Mediterrani, s’han vist separats per les polítiques migratòries responsables de la mort de més de 25.000 persones al Mediterrani. Dins dels països europeus, els discursos d’extrema dreta en augment han instrumentalitzat la presència de les persones d’origen estranger i promogut l’odi i el rebuig. Tot això mostra no una crisi de les migracions, sinó una crisi d’Europa.

Contra això cal reconèixer una memòria de les migracions: el nostre present és el resultat de les contínues migracions i del que elles han aportat a la societat. Cal recordar les mobilitzacions de les dones migrants durant les últimes dècades per incorporar-les a la memòria històrica de Catalunya
El nostre treball és un agraïment modest i un intent d’aprendre conjuntament d’activistes migrants que han protagonitzat algunes de les primeres lluites a Catalunya: l’activista Norma Falconi, l’escriptora i editora Remei Sipi, l’antropòloga Irene Yamba o l’activista Fàtima Ahmed, per mencionar només alguns noms.