Eines per denunciar i vèncer la islamofòbia i el racisme a les Jornades d’Intercanvi de l’Institut de les Desigualtats

La Comunal de Sants va acollir l’esdeveniment “Dones entre fronteres. Resistències a la islamofòbia i el racisme”, amb la participació de periodistes i activistes pels drets de les persones migrants

El passat dissabte 17 de setembre l’espai cooperatiu La Comunal de Sants va acollir les Jornades d’Intercanvi “Dones entre fronteres. Resistències a la islamofòbia i el racisme”, un esdeveniment liderat per l’Institut de les Desigualtats amb la col·laboració de les organitzacions Fòrum Social Senegalés, Garrigues Cooperació Internacional i Hèlia Dones i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

L’acte va servir per debatre i proposar eines per combatre el racisme i la discriminació en entorns com el món laboral, així com també per denunciar les vulneracions de drets a les fronteres de Ceuta i Melilla o les desaparicions forçades a la Mediterrània o en terres europeas.

L’esdeveniment va comptar amb les intervencions de Norma Falconi, activista de Papers for All, Carlos Soledad, en nom del moviment #RegularizacionYa, activista de Caranava Obrim Fronteres, David Moya, professor de la Universitat de Barcelona, Maria Creixell, en representació de Caravana Obrim Fronteres i del periodista Perico Echevarría.

Falconi va reconèixer la lluita i auto-organització dels i les migrants com l’impuls per aconseguir molts dels drets que s’han assolit fins el moment, com el dret al padró sense domicili. “Suposadament, la Carta dels Drets Humans diu que tenim certes llibertats, la llibertat per moure’ns d’un costat a l’altre i escollir el lloc on volem viure i el treball que volem fer, però la realitat és molt diferent, no se’ns permet això”, va afegir Falconi.

Per la seva banda, el periodista Perico Echeverria va afirmar que, malgrats els i les migrants, sobre el paper, suposadament tenen garantits una sèrie de drets que els protegeixen, això després no es fan efectius. Així mateix, va defensar la importància del rol dels mitjans de comunicació a l’hora d’assegurar que la ciutadania entengui el que succeeix realment: “Hem de trobar la fòrmula, entre activistes i periodistes, per a que aquest discurs no només arribi a la ciutadania, sinó que també faci mal, per tal que l’opinió pública estigui molt més implicada.”

L’acte va comptar amb la presència de testimonis i familiars de persones desaparegudes durant els processos migratoris a la Mediterrània: Leyla Akik, Souad Ben Sassi, mare i dona d’homes desapareguts, respectivament, i Imed Soltani, tiet dels desapareguts Slim Soltani Belhsan Soltani, qui va assenyalar les polítiques discriminatòries, que no atorguen visats als joves per poder viatjar a Europa, com les responsables de moltes de les desaparicions a la Mediterrània i a Europa.

Ramon Sanahuja, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, va denunciar la falta de diversitat en el si de l’administració de l’Ajuntament i va afirmar que això és degut a les barreres institucionals que es troben les persones que no són d’origen europeu a l’hora d’accedir al treball municipal i a la funció pública. No obstant això, va expressar la voluntat de treballar-hi i va afirmar que, des de l’Ajuntament, ja s’han començat a implementar certes mesures en els processos de subcontractació de personal.

Finalment, l’esdeveniment també va acollir l’exposició “El preu de la fruita, lluites de les dones migrants treballant al camp”, de la fotoperiodista Mireia Comas, que documenta les precarietats a les que estan exposades les dones jornaleres a Lleida.

El grup Pinan 450F va ser l’encarregat de tancar l’acte amb una actuació musical en format acústic.