La islamofòbia i el racisme és un fenomen en augment, incrementat per l’aparició i consolidació de noves forces polítiques d’extrema dreta amb relats clarament racistes i islamòfobs que normalitzen un discurs discriminatori que intensifica tensions entre comunitats, legitima delictes d’odi contra individus, polítiques internacionals genocides i altera els nostres ideals de pau i convivència. El dret a la llibertat religiosa és un dret fonamental reconegut en la DUDDHH, la Constitució Espanyola (1978) i ratificat mitjançant la Llei Orgànica de llibertat Religiosa (1980) i els acords del 1992. Cal que els TO protegeixin i garanteixin aquest dret. No obstant, les persones musulmanes pateixen una islamofòbia institucional poc denunciada i molt poc conscient especialment en el sistema educatiu, com a resultat del discurs hegemònic de l’alterització. Les dones musulmanes viuen la islamofòbia des de la mirada paternalista i racista per part de la població i governs occidentals tant en els seus països d’origen, com quan migren a països occidentals. A aquestes dones se’ls hi denega el dret al tracte digne, a triar la religió que volen, a la llibertat de vestiment i d’expressió, entre d’altres i rarament gaudeixen del dret a la protecció contra les discriminacions que pateixen.