Els fills i filles de França: la vergonya de la República
DESIGUALTATS DE GÈNERE I FEMINISMES + LLUITA CONTRA EL RACISME I LA ISLAMOFÒBIA
El meu nom és Dario Nadal, sóc fotògraf i periodista independent franco-espanyol. Des de fa dos anys documento la situació dels menors no acompanyats i dels migrants a París, la ciutat on vaig néixer i on visc. Aquest treball de documentació és essencial perquè aquests joves són invisibles, la societat aparta la vista malgrat que siguin nens i nenes que estan en greu perill i que sobreviuen al carrer. Per tant, és molt important fer-los visibles i donar-li-els la paraula per a que la gent escolti les seves joves veus i els seus missatges.
Aquest treball de visibilització és important també per trencar amb aquesta imatge de la París luxosa i turística transmès per series falses com Emily in Paris. Aquí la realitat és molt diferent, perquè moltes persones sobreviuen als carrers de la ciutat de la Torre Eiffel, entre elles menors.
És necessari que el món vegi el tracte que se li dona als menors migrants al país ‘’dels drets humans’’.
S. és un adolescent sudanès de 16 anys. Va arribar a París a principis de l’estiu de 2023, després d’un llarg viatge passant per Líbia, completament sol, sense pares ni amics.
Mentres estava en perill en aquesta ciutat que no coneixia en absolut, es va posar en contacte amb altres joves migrants que vivien al carrer, i així va arribar al Parc de Belleville, situat al districte XX de la capital francesa. En aquest parc hi hagut desenes de joves en la mateixa situació dormint, fins 350. Alguns dels seus companys de carrer asseguren que va arribar a finals de juny al parc amb molt de fam i dèbil físicament, a tal punt que van haver de trucar els bombers per a que l’examinessin. Tots aquests joves no han estat reconeguts com a menors, i esperen ser-ho després d’haver interposat un recurs davant el Tribunal de Menors amb els seus advocats i les associacions que els ajuden.
Com ell, a França són actualment milers els joves que sobrevivuen al carrer. No obstant, l’estat francés té l’obligació de fer-se càrrec d’elles mentres són reconeguts com a menors, ja que han de beneficiar-se de la pressumpció de la minoria d’edat.
Y. té 16 anys i és un dels 700 joves que van dormir durant 3 mesos en una escola abandonada del molt ric districte XVI, ocupada per associacions que ajuden els migrants. Va arribar del seu país, Guinea Conakry, a principis de l’any 2023.
Durant l’ocupació, van rebre nombroses amenaces de l’extrema dreta i van arribar a organitzar-se, fins i tot, manifestacions davant l’escola.
L’ocupació va haver de finalitzar a causa de les amenaces i perquè eren masses joves en aquell espai reduït. Les associacions van aconsellar a alguns d’ells dormir al Parc de Belleville, barri conegut per la seva solidaritat.
Y. Va dormir al parc durant quatre mesos, després dels quals va ser reconegut com a menors. Ha estat atès a una llar per a adolescents com ell i està a punt de començar una formació professional en calefacció.
M. és un jove guineà. Porta mesos amb un fort mal d’esquena. Em diu que alguns dies no pot moure’s de la tenda on dorm, perquè li fa mal. Fa alternança entre el carrer, els allotjaments temporals i les ocupacions associatives, però no ha estat mai atès pel moment.
430 nois com ell van ser acollits el 19 d’octubre de 2023, al Parc de Belleville després d’una operació d’evacuació organitzada per la Prefectura de la regió. Oficialment, l’objectiu era allotjar-los fins que els seus arxius avancessin i estiguessin resguardats mentres l’hivern s’apropava.
La prefectura els ha proposat que presentin sol·licituds de permís de residència, que normalment estan reservats a adults majors d’edat. Aquesta proposta era una trampa per treure’ls de la seva sol·licitud de la minoria d’edat, per tal d’ expulsar-los més facilment.
M. Va ser un dels joves allotjats durant dues setmanes i després expulsat malgrat el seu mal d’esquena, el fred i els perills del carrer.
D. és un jove guineà. Va abandonar el seu país i la seva família al desembre de 2022 després d’un llarg viatge arriscant la seva vida. La seva passió és el futbol i té l’intenció de seguir jugant a França.
Ell també va ser acollit durant dues setmanes després de l’evacuació del Parc de Belleville. Va ser expulsat a principis de novembre.
Des de fa tres mesos, porta a terme una lluita amb molts dels seus companys acompanyats pels veïns del barri de Belleville, que els ajuden, per exigir que tinguin un sostre.
Als últims dies, el fred s’ha instal·lat seriosament, i diversos joves, entre els quals ell, han caigut malalts a causa del fred, la manca de menjat i les nits sense dormir que succeeixen. El diumenge 3 de novembre de 2023 es va portar a terme una acció d’ocupació a una sala pertanyent a l’Ajuntament, on van aconseguir el refugi de 34 joves fins finals de març. Petita victòria en un oceà de misèria, perquè centenars d’ells encara dormen fora.
En aquesta foto, truca a la seva família per a que li vegin el rostre durant uns minuts. En la majoria dels casos, els joves menteixen a les seves famílies sobre la seva sort, per no preocupar.
