Migrar és un dels actes essencials que ens defineixen com a éssers humans, una mena de confrontació tel·lúrica amb el més elemental. Així com, antigament, les fronteres esdevenien reals a partir de murs i muralles, la construcció del món modern va anar desmaterialitzant aquestes barreres físiques. Però avui assistim, perplexos, a la proliferació de milers de quilòmetres de murs i tanques arreu d’Europa, alhora que les polítiques migratòries s’enfoquen en la militarització, l’externalització i la criminalització de les persones migrants o refugiades.

La riquesa flueix des de tots els racons del Sud Global cap als nuclis financers, però mai a la inversa. Mercaderies i capital del Nord circulen globalment sense restriccions, però milions de persones refugiades arrisquen les seves vides fugint de conflictes bèl·lics, pobresa estructural, persecucions polítiques o desastres ambientals. L’antic Mare Nostrum, bressol d’Occident i pont de civilitzacions, ha esdevingut la fossa comuna més gran del món. I, mentre el neoliberalisme dominant es mostra incapaç de satisfer les necessitats més bàsiques de la majoria, un buit polític s’expandeix, obrint pas a l’avanç del populisme d’extrema dreta.

En el marc geopolític d’una Europa ‘fortalesa’, i amb una mirada evocadora, documental i reflexiva, el projecte MURS analitza el concepte de frontera en tota la seva dimensió semàntica, entenent que aquesta barrera pot ser natural, artificial, política, simbòlica o virtual. De les tanques de Ceuta al mur de Palestina, de les platges de Dakar a la ‘jungla’ de Calais o de les aigües de Tunísia als campaments de Huelva, MURS posa l’accent en les històries de lluita de les persones migrants, autèntiques supervivents del present. Alhora, Roger Grasas dirigeix l’objectiu de la seva càmera cap a les esferes de poder que s’aprofiten del fenomen migratori: primer provocant-lo, després criminalitzant-lo. La mal anomenada ‘crisi dels refugiats’ és, en realitat, una crisi d’humanitat.