Nadie es ilegal
DESIGUALTATS DE GÈNERE I FEMINISMES + LLUITA CONTRA EL RACISME I LA ISLAMOFÒBIA
L’any 2020, en plena pandèmia, la foto-periodista Mireia Comas va entrar en contacte amb un grup de joves sense papers que vivien en una nau abandonada del barri de Sant Pere de Terrassa. Va començar fent una sèrie de fotografies que culminarien en un reportatge sobre la seva situació i condicions de vida.
El projecte i la relació entre la fotògrafa i els joves va evolucionar i, després d’unir-se per denunciar conjuntament la seva situació, es va aconseguir que els serveis socials de Terrassa acollissin els joves en un pis tutelat, un pis en què es van allotjar des del mes de desembre de 2020 fins al febrer 2023. En aquesta nova situació, la foto-periodista, amb la col·laboració de l’Institut de les Desigualtats va proposar als joves la realització d’una sèrie de tallers fotogràfics perquè passessin de ser subjectes de les imatges a productors d’aquestes.
Així, es va anar generant el fanzín “Nadie es ilegal en el Mundo”. Una mescladissa de mirades, vides i experiències: la de la Mireia, la dels joves i la de tota una societat que massa vegades es limita a mirar sense fer res.
No és aquest el cas, on la mirada implicada és el punt de partida de tot un seguit d’accions de les quals aquesta publicació n’és una més.
El Mohamed Ait el Haj, l’Ayoub Iglili, l’Ayou Elkanbouy, l’ Omar Janati, el Brahim El Hafin, l’Abdellatif Ahamdouche, el Younes Laouissi, l’Hicham, el Khalid l’Aghnaj, el Mustapha Abberayi, el Riduan Ben Charky i l’Anas Moirik són els dotze joves que ens mostren, per mitjà de la fotografia, com viuen, es
relacionen, s’ajuden, es cuiden, es vesteixen o dormen.
En aquestes imatges no hi ha regles d’estètica, ni teoria, ni retòriques curatorials amanint les fotografies. Només sinceritat i un crit per fer visibles les històries d’aquells que sovint la societat no vol veure ni mirar. Al cap i a la fi, la importància de tota aquesta experiència no rau en l’estètica d’un conjunt d’imatges sinó en tot el temps compartit, parlant, discutint, rient i aprenent. Temps per reivindicar-se. Per ésser. Per retrobar-se. Temps per ser com qualsevol altre jove.
«Esta foto muestra como es la vida de un inmigrante joven sin familia, es como un laberinto, que no sabes donde empieza ni donde acaba.
Y quedamos colgados en el punto medio del laberinto»


«El inmigrante va como este árbol, encerrado en una jaula y nadie se acerca, nadie quiere saber sobre él, si está bien o está mal.
Se siente solo, nadie quiere hablar ni saludar ni echar una mano»
Creació del Fanzín «Nadie es ilegal»
Autoria de les fotografies
Mireia Comas, Mohamed Ait el Haj, Ayoub Iglili, Ayou Elkanbou, Omar Janati, Brahim El Hafin, Abdellatif Ahamdouche, Younes Laouissi, Hicham Elmounat, Khalid Agnaj, Mustapha Abberayi, Riduan Ben Charky i Anas Moirik
Edició i direcció d’art : Toni Amengual
Disseny : Mads Vine
Imprès a Gràfiques Nova Era
Barcelona juny 2023

