Un projecte fotogràfic de Roger Grasas 

Migrar és un dels actes essencials que ens defineixen com a éssers humans i ha estat una part integral del nostre progrés com a espècie, una mena de confrontació tel·lúrica amb el més elemental. Les migracions han permès la propagació del coneixement, l’intercanvi cultural i la formació de societats més riques i diverses. En un moment de la història, la idea de propietat i el control sobre la terra van fer aparèixer la frontera, un constructe artificial divisori, que esculpeix territoris i fragmenta identitats. Com una mena de laboratori de les desigualtats dins del sistema internacional, la frontera política imposa el control sobre els moviments humans. Tots els pobles hem estat migrants en algun moment de la història, viatgers i viatgeres en aquesta immensa realitat. Però el dret a migrar, inherent a la nostra condició humana, és vulnerat avui per unes polítiques basades en la dialèctica nosaltres — ells, que fomenten la por i la desconfiança envers l’Altre.

“On Vas?” recull els testimonis de diverses dones que han patit les conseqüències d’unes polítiques migratòries discriminatòries, vinculades amb el racisme institucional, la xenofòbia, el colonialisme i la islamofòbia. Les morts i desaparicions al Mediterrani, a l’Atlàntic o al Sàhara no són fruit de la temeritat o la manca d’informació. Les persones que migren de forma “irregular” — sigui cercant refugi, asil polític o fugint de la pobresa —, coneixen els seus motius i són conscients del risc que comporta. La situació desesperada que les empeny a posar-se en perill és provocada per la mateixa Europa “fortalesa” que bloqueja les vies legals, donant peu a travessies letals i desvien en molts casos la mirada quan el salvament és ja la darrera opció.

Mai s’havien aixecat tants murs a Europa com en els darrers anys. I de la mà d’aquest populisme de la segregació s’ha anat gestant un pervers negoci en què les persones migrants són la mercaderia, des que inicien la migració fins que arriben al seu destí. L’objectiu real d’aquesta Europa orfe de valors no és prohibir l’entrada a persones migrants o desplaçades, sinó permetre que entrin selectivament i amb els drets minvats, seguint una mesura marcada pels mercats. Així, a les persones que arriben amb una situació administrativa irregular, se les anomena “il·legals”, no perquè hagin comès un delicte, sinó més aviat perquè Europa les transforma en el delicte.

La creixent externalització i militarització de les fronteres vulnera els drets humans, seguint una ideologia de control, criminalització i exclusió social. Es genera així la paradoxa: aquelles persones que escapen de la guerra, la persecució, la pobresa o el canvi climàtic, quan arriben al seu destí, han de fugir d’aquells mateixos de qui esperaven protecció. En el cas de les dones, al patiment de la travessa s’hi afegeixen múltiples discriminacions, com les del patriarcat o les violències sexuals. Aquestes molt sovint es repeteixen durant el trajecte, però també en el lloc de destí o un cop retornen al país d’origen.
Més enllà de les xifres buides i les estadístiques fredes, aquesta mostra ret homenatge a la valentia i als somnis de totes les persones que ho han arriscat tot en pro d’una vida més digna.