La Dolça Amargor de la Fruita
UN ESTUDI VISUAL SOBRE LES GEOGRAFIES DE LA FRONTERA
Estiu rere estiu, la indústria agrícola necessita dones i homes per mantenir en funcionament tot l’engranatge de la recol·lecció de fruites i verdures.
Dones i homes són les peces imprescindibles perquè cada producte arribi als mercats globals, sovint amb salaris baixos i sense la deguda cura de les persones. La realitat laboral en el sector agrícola revela una clara divisió sexual i racial en el treball.
Les dones, principalment migrants, realitzen una feina dura en jornades llargues, amb condicions precàries, sense salaris justos i amb nombroses infraccions laborals com hores extres no remunerades i manca d’atenció a la salut laboral. Sovint, la seva situació i la de les seves famílies romanen invisibles, per l’estacionalitat de la feina, el racisme i el masclisme.
És necessari fomentar l’apoderament i l’autoorganització col·lectiva de les treballadores i treballadors per defensar els seus drets i posar fi a l’explotació.
L’economia agrària necessita un canvi cap a un model més humà, que protegeixi les persones i el medi ambient, i que posi fi a l’especulació, la precarietat i la repressió que sovint hi són presents. La lluita per unes condicions laborals dignes i una agricultura més justa i sostenible és un pas imprescindible per a un futur millor per a tothom.
HUELVA
Als camps de Huelva, la recol·lecció de fruits vermells és una activitat que depèn en gran mesura de dones migrants, principalment marroquines. Aquestes jornaleres sovint treballen en condicions extremes, amb salaris baixos i sense la protecció laboral adequada. L’accés a un habitatge digne i a serveis bàsics com l’atenció mèdica és limitat, i l’amenaça de l’assetjament sexual i laboral sempre hi és present. La lluita per una feina digna i el respecte als seus drets és una constant per a aquestes dones valentes.
LLEIDA
A Lleida, la campanya de la fruita dolça atreu temporeres de diversos orígens, en particular del Senegal. Aquestes dones enfronten dificultats per accedir a un habitatge digne i a serveis bàsics, a més de la discriminació racial i ètnica que dificulta la seva integració. La manca d’informació sobre els seus drets i les barreres administratives dificulten encara més la seva situació. La lluita per la igualtat d’oportunitats i unes condicions laborals justes és essencial per a aquestes treballadores.
